Hola bones!
Quant vaig veure el projecte Rossinyol, l'any passat em vaig enamorar, vaig pensar quin projecte tant maco i volia participar perquè sentia que això m'ompliria molt. Jo vaig
néixer al Perú i quant vaig arribar aquí em vaig tornar en un nena
tímida, callada, el meu pare va ser el meu mentor em va portar per tots els pobles de Catalunya, em va fer apreciar i valorar altres cultures que no eren meves i que em sentis
còmode en qualsevol lloc, tot això em va donar ganes de voler
aprendre més de totes les cultures,
nutrir-me de tot,
créixer en tots els sentits.
És un projecte que respecta la diversitat, les persones i et dóna l'oportunitat de veure una altre perspectiva de les coses.
El meu
mentorat és un encant i estic realment agraïda i orgullosa d'haver estat la seva mentora, he après moltíssim d'ell, és un nen que m'ha
sorprès molt en tots els sentits.Desde el primer moment em va impressionar aquella mirada plena de vida i
tendresa. He vist que és un nen creatiu,
xerraire, divertit, musical, li agrada cantar i ballar, diu amb
claredat qualsevol cosa que no li agrada, competitiu però amb una certa mesura. Normalment, sempre ha tingut cura que jo
estigues bé i després m'he fixat que ho fa amb tothom, ha participat en tot lo que he fet implicant-se. Quant
s'interrelaciona amb els altres nens, té
caràcter, no es deixa dominar.
Jo he vist totes les seves facetes, i m'ha encantat. Aquest bloc es titula així perquè són les paraules que m'ha dedicat, en un dibuix personalitzat, he hagut d'aguantar els plors perquè ha estat el millor regal que m'han fet.
El projecte m'ha aportat molta confiança, seguretat i un
carinyo incondicional a una persona que m'ha donat lo millor d'ell.
La seva
família m'ha tractat amb un
carinyo, respecte i
tendresa, m'han obert les portes de casa seva i m'ho han donat tot. Realment m'he sentit molt cuidada, els seus germans m'han mimat molt, junt amb els seus pares. No se, no tinc paraules. De veritat que em quedo molt curta.
He fet moltes entrades de bloc, perquè crec que val la pena contar aquesta petita història que he viscut aquests mesos.
Desde aquí agraeixo a tots que porten endavant el projecte Rossinyol, tots m'han ajudat força, a organitzar el berenar de nadal en la mateixa facultat, a resoldre dubtes en qualsevol moment, m'he sentit
recolzada, tant per part de l'escola Carme
Auguet, com del meu tutor i director del projecte fins i tot de l'entrenador d'esport del Carme
Auguet, al principi veia gran la xarxa però realment és
necessària.
He trobat noves i grans amistats, els mentors que he conegut i que he compartit experiència, són gent jove amb un cor molt gran, gent que s'implica, crec que a vegades no són conscients de lo realment fan.
Gràcies a tots de veritat.Petons
Rita
