Seguimiento de proyectos sociales, culturales, lingüísticos, temas que abordan la arquitectura sostenible y cualquier tema relacionado al enriquecimiento personal y noticias en positivo.
sábado, 27 de noviembre de 2010
Volt per Fornells
Avui, l'Illiase tenia futbol, li van canviar el lloc i no em vaig fixar en el mòvil perquè conduïa i no el vaig poder trobar.
Però la seva familia em va convidar a esmorzar, la seva mare molt carinyosa i atenta em va fer una infussió de menta, la seva germana em va fer de guia i vam anar en buscar l'escola on jugava futbol, ha estat una mica show perquè no van sapiguer trobar-la, però ens ho van passar força bé, la germana de l'Illiasse també va fer un intercanvi lingüístic amb una noia que estudiava a la udg, i em va contar la seva experiència.
Vam xerrar i ruire de moltíssimes coses, vam xerrar de com va viure els primers anys sense saber parlar ni català ni castellà, em va explicar les coses que li agradaria fer i en tot moment va ser atenta i carinyosa. Em va dir que l'intercanvi li va anar genial i va millorar moltíssim el català, i que la noia era també agradable i bona, em va dir unes paraules molt maques i desde aquí li envio una abraçada i un petó molt gran.
Avui no he vist a l'Illiase però he pogut coneixer més a fons a la seva família, i amb els petits detalls de tendressa i cuidado per part d'ells han fet que aquest dia em resulti genial. Ara entenc més a l'Illiase i se perquè es tan bon nen, la seva família és supercarinyosa i bé, ha resultat un dia que com sempre ha estat genial, però m'ha quedat veure a l'Illiase i al seu germanet petit.
Per avui, aquí enllesteixo aquesta entrada, ha estat un dia de molt d'amor incondicional i maco.
Però la seva familia em va convidar a esmorzar, la seva mare molt carinyosa i atenta em va fer una infussió de menta, la seva germana em va fer de guia i vam anar en buscar l'escola on jugava futbol, ha estat una mica show perquè no van sapiguer trobar-la, però ens ho van passar força bé, la germana de l'Illiasse també va fer un intercanvi lingüístic amb una noia que estudiava a la udg, i em va contar la seva experiència.
Vam xerrar i ruire de moltíssimes coses, vam xerrar de com va viure els primers anys sense saber parlar ni català ni castellà, em va explicar les coses que li agradaria fer i en tot moment va ser atenta i carinyosa. Em va dir que l'intercanvi li va anar genial i va millorar moltíssim el català, i que la noia era també agradable i bona, em va dir unes paraules molt maques i desde aquí li envio una abraçada i un petó molt gran.
Avui no he vist a l'Illiase però he pogut coneixer més a fons a la seva família, i amb els petits detalls de tendressa i cuidado per part d'ells han fet que aquest dia em resulti genial. Ara entenc més a l'Illiase i se perquè es tan bon nen, la seva família és supercarinyosa i bé, ha resultat un dia que com sempre ha estat genial, però m'ha quedat veure a l'Illiase i al seu germanet petit.
Per avui, aquí enllesteixo aquesta entrada, ha estat un dia de molt d'amor incondicional i maco.
sábado, 20 de noviembre de 2010
Museus i passejada per Girona
Avui ens ho hem pres com un dia tranquil, de fet volia anar al palau de fires però no hi havia aparcament i hem decidit veure la biblioteca de la universitat de lletres, que es troba al barri vell.
He agafat un atles i hem vist on queda Perú d'Espanya i el Marroc d'Espanya, a l'Iliasse li ha sorprès que vingui de tan lluny. A mi també m'ha semblat força lluny.
Després,per fer el matí més divertit li he dit de jugar al parxís al bar el Terra i ha estat força divertit, ens hem assegut aprop de la finestra que dóna al riu. Jo feia anys, molts anys que no jugava a l'oca i ell mai havia jugat al parxís. Ha estat una ensenyança mutua.
Va ser divertit, perquè al nostre voltant tothom era extranger, al costat es va seure un grup d'anglesos, un fotograf. Tothom ens mirava com xerravem i com ens divertiem al parxís i a l'oca.
Després vam aprofitar que hi havia una exposició de les llegendes de Girona, vam descobrir coses que cap dels dos sabia. Ell sabia més llegendes que jo, però ens va sobtar que la majoria fossin de bruixes o d'encanteris.
Després vam decidir visitar el museu de la Ciutat de Girona, a L'Iliasse li va agradar veure com eren abans les màquines antigues, de fet les eïnes antigues del picapedrer li va fer curiositat i tots dos ens vam sorprende com es va fer la Catedral de dins cap a afora.
Volia saber i coneixer com era abans Pontmajor, ens varen agradar les maquetes, li va sobtar el fet que hi haguès l'estatua d'un angel sense cap (la figura era força antiga).
Ha estat un matí força instructiu i a veure si la setmana que ve desprès del futbol aprofitem i anem al cinema ja que jo vull veure Harry Potter, sòc una friki ,però les he seguit totes. Un salut a tothom que llegeixi això i una abraçada molt forta a l'Iliasse (que l'estarà llegint)
martes, 16 de noviembre de 2010
Eva Cassidy - Fields of Gold
Entre setmana trobo que és maco escoltar la màgica veu d'Eva Cassidy. Per a la Núria. Petons!
sábado, 13 de noviembre de 2010
Dia de futbol
Tenia moltes ganes que arribès avui i de fet ha estat millor del que m'esperava. L'Iliasse és un bon nen, innocent, xerraire, tranquil, obert i bastant racional. He tingut molta sort de tindre'l com a mentorat i cada dia penso en la quantitat de coses que m'agradaria compartir amb ell.
Avui ha estat un dia genial, primer he esmorzant amb la seva família, són unes persones atentes i carinyoses, de fet va ser el meu tercer esmrozar però no m'importava perquè no passa tots els dies d'esmorzar amb lo típic del marroc . La infusió amb menta estava superbona, perquè de fet sòc una apasionada a les infusions i aquestes coses les valoro moltíssim.
Avui tenia programat de ensenyar-li com funcionaven les instal·lacions d'un pavelló de fútbol, però no hi va have sort i bé queda pendent per un altre dia.
Hem aprofitat i hem fet jocs, primer jugar a futbol i desprès a recollir a l'aire les fulles que queien dels arbres, un amic meu em va dir un dia, que això portava sort i a més és molt díficil agafar-les; i desprès varem fer un petit concurs de fotografia. I l'afortunat en guanyar rebria un premi, artesanal fet per la persona sense que siguès material.
Jo vaig guanyar el futbol, i l'Iliasse els altres, per lo tant em toca preparar-li una sorpresa.
Jo vaig guanyar el futbol, i l'Iliasse els altres, per lo tant em toca preparar-li una sorpresa.
Ara que em poso a repassar ha sigut un dia força divertit.
Petons a tothom i una abraçada molt forta a l'Iciasse que segur que l'estat llegint.
sábado, 6 de noviembre de 2010
INICI ROSSINYOL
Començar aquest blog parlant del projecte per mi és una gran sort i un goig.
Per fi avui he conegut al meu mentorat, L'Iciasse és un bon nen i per mi serà un plaer poder transmetre'l tot lo que conec i poder mostrar-li llocs i una cultura que per mi és també com meva ja que porto visquen a Catalunya 20 anys. Serà un intercanvi molt maco ja que a mi m'encanta conèixer llocs i cultures diferents perquè això te fa créixer com a persona i te fa apreciar la vida i els llocs més intensament.
Per fi avui he conegut al meu mentorat, L'Iciasse és un bon nen i per mi serà un plaer poder transmetre'l tot lo que conec i poder mostrar-li llocs i una cultura que per mi és també com meva ja que porto visquen a Catalunya 20 anys. Serà un intercanvi molt maco ja que a mi m'encanta conèixer llocs i cultures diferents perquè això te fa créixer com a persona i te fa apreciar la vida i els llocs més intensament.
Agradeixo a l'equip del projecte de cooperació de Rossinyol per deixar-me participar en el projecte, i bé espero compartir amb tothom aquesta experiència tant maca. Gràcies
Suscribirse a:
Entradas (Atom)