lunes, 14 de marzo de 2011

Dissabte plujós

Aquest dissabte la Eli i la Wafa em vam acompanyar a Pont Major, plovia i realment dubtava en baixar, però la Eli venia molt animada, pel matí va quedar amb el seu mentorat i bé la tarda em va acompanyar a mi amb el meu, li va acompanyar la Wafa, així ella coneixia Pont Major.

La mare de l'iliasse ens va convidar a "siha", es pronuncia així però no se com s'escriu, i infusió de menta, vam veure un vídeo d'un cantant marroquí, jo li vaig preguntar a la Fàtima, la germana de l'Iliasse, si era el Bisbal marroquí, i es va riure i va dir que no. Vam parlar una mica de tot, la Eli, els hi va parlar del Yi-Fan, i jo li vaig explicar el que vam fer la setmana passada al carnaval, li vaig ensenyar les fotus.

Quant eren les quatre, vam agafar el bus i vam a anar l'Iliasse, la Eli i jo, a Girona, al bus l'Iliasse va explicar que va veure l'historia interminable, la peli que li vaig deixar. A ell li agrada el gènere d'aventura, li he explicat que a les pelis al igual que als llibres hi han gèneres, i que és interessant que es fixi, perquè quant agafi una potser li agradi perquè és aventura, tot i que el títol no li cridi l'atenció.


Tots tres vam anar al cinema ,ja que plovia, vam veure rango, molt surrealista, però divertida, l'Iliasse va dir que li va agradar, després va explicar, el que li va semblar la peli, va ser divertit quant va descriure al dolent de la peli, es fixa en la veu,els gestos, i les frases mig soltes, ens va fer una petita descripció del dolent, li vaig fer moltes preguntes perquè es pogués explicar correctament, li vaig dir que el Rango per poder-se integrar va dir moltes mentides, i va deixar de ser ell mateix i que això li va comportar greus problemes, però lo que realment volia ser ell era ser un heroi, i ho va aconseguir perquè ell ja ho era, però s'ho tenia que haver cregut.

Costava entendre-la per això vam obrir un debat, desprès vam fer dinàmiques, la Eli i ell vam jugar al parxís, després vam fer un joc de la mà, havies d'escriure lo primer que et passes pel cap i escriure alguna cosa de la mà de l'altre persona, va ser molt divertit quant després ho vam llegir, després vam fer un joc de dir les coses positives que veus de tu mateix i dels altres.

Va ser una tarda per pensar en tu, en tot lo positiu que veus de tu mateix, i també les carències, i com els altres et veuen a tu, perquè la Eli i jo vam dir lo que pensàvem de nosaltres i lo que pensavem d'ell, ell es va sorprendre quant li vaig dir que jo ell veia directe, clar i feliç, perquè de fet veig que diu les coses amb respecte, claredat i és força directe, li vaig dir que jo notava la seva inseguretat quant posava un to de veu diferent, baixa la veu, li vaig dir que és normal equivocar-se o dir directament que no ho saps, no sempre ho pots saber tot, i que això li passa a tots. Bé, per avui això és tot, fins la setmana que ve

No hay comentarios:

Publicar un comentario